Resultats de la cerca bàsica: 32

Diccionari de la llengua catalana
1. anul·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
2. irritar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, invalidar. [...]
3. desconvidar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar el convit fet (a algú). [...]
4. desinvitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la invitació feta (a algú). [...]
5. desconvocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la convocatòria (d'algú, d'una reunió, etc.). [...]
6. rescindir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (un contracte, un decret, etc.). [...]
7. acuindar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
8. anul·lació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anul·lar o d'anul·lar-se; l'efecte. Anul·lació d'una sentència. [...]
9. revocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (una donació, una concessió, una ordre, etc.). [...]
10. cassar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar en virtut de la pròpia autoritat. El Tribunal Suprem ha cassat la sentència. [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>